La depuració de l'aigua en un estany de natació i piscina natural es basa en una depuració purament mecànica i biològica i copia els mecanismes de la natura. Amb l'ajuda de la cadena d'alimentació i l'extracció contínua de nutrients s'aconsegueix aigua sana i pura.
Això contrasta absolutament amb la desinfecció química al bany de clor clàssic o del que alguns anomenen “piscina híbrida”.
Desinfecció química per clor.
El mètode estàndard per mantenir neta l'aigua de la piscina és la desinfecció química, principalment amb clor. Això es pot afegir a l'aigua en forma de gas, líquid, pols o tauletes. Tot i això, també es pot obtenir per electròlisi en el cicle de l'aigua de la piscina, sovint anomenada "piscina d'aigua salada".
El clor i altres desinfectants són tòxics i tenen com a objectiu matar tota la vida present a l'aigua. Els bacteris i les algues tenen una superfície molt gran i un metabolisme ràpid i, per tant, moren molt ràpidament. Però la nostra pell, ulls i mucoses també són atacats.
Perquè el clor desenvolupi el seu efecte mortal, el valor de pH s'ha d'ajustar al rang de 7.2-7.6. Això es fa automàticament a la piscina d'aigua salada mitjançant l'addició d'àcid clorhídric.
Per exemple, el clor reacciona amb el nitrogen de les cremes solars, les partícules de la pell i l'orina per formar compostos cancerígens anomenats CLORAMINES.
Especialment a altes temperatures i un ús intensiu, l'efecte desinfectant sol ser massa feble per prevenir de manera fiable les algues. Per tant, calen Alguicides, generalment a base de coure, per la qual cosa cal afegir encara més verí. Després d'una pluja sahariana, l'aigua es torna tèrbola i la pols és tan fina que no pot ser atrapada pel filtre. Aquí caldrà utilitzar un floculant químic.
Per tant, no pots veure els nutrients, però moltes impureses i compostos químics es queden a l'aigua i com més va més s'hi acumulen.
Per cert, el clor és un gas inodor. La típica “olor de clor” a les piscines és causada pels productes orgànics que reaccionen amb el clor formant per exemple les Cloramines,
Atès que tots aquests productes de reacció i toxines s'acumulen a l'aigua de la piscina, l'aigua s'ha de substituir parcialment de forma habitual.. Per tant, a les piscines públiques han de canviar cada dia el 5% del volum total d'aigua!
Aigua desinfectada químicament no significa aigua neta, només vol dir AIGUA MORTA. Tan aviat com manca el desinfectant o el valor del pH se surt del rang necessari, les algues i els bacteris comencen a multiplicar-se exponencialment, l'aigua es torna verda i mostra el seu veritable grau de contaminació. La imatge mostra la mateixa piscina 7 dies abans (blau, transparent) i després del fracàs de la desinfecció (verd i tèrbola).
Desinfecció química a la anomenada “piscina híbrida” (sovint venuda interesadament com a piscina biològica o ecològica)
Aquetes “ piscines híbrides” utilitzen una forma diferent de desinfecció que permet que alguns organismes aquàtics resistents sobrevisquin. Això permet l'ús de plantes riberenques resistents per crear una aparença natural. Però la biología no és la base de la purificació de l'aigua, ja que les tècniques físiques i químiques utilitzades maten la majoria dels éssers vius microscòpics encarregats de la biodepuració. Les plantes són només decoració.
Les tècniques físiques i químiques de desinfecció utilitzades habitualment en aquestes “piscines híbrides” són:
Llum ultraviolada: part de la llum solar natural que afecta fortament els teixits vius. Ens provoca cremades solars i la mort de virus, bacteris i algues. Les làmpades UV s'utilitzen en estanys per evitar l'aigua verda tèrbola causada per petites algues. En aquaris o aqüicultura amb una gran quantitat de peixos, els raigs UV es poden utilitzar per reduir la pressió dels patògens. A la natura, això només passa als primers centímetres de la superfície, mentre que els patògens i les algues a les capes inferiors de l'aigua són devorats pel zooplàncton. La llum ultraviolada també mata el zooplàncton... s'interromp tota la cadena alimentària i la purificació biològica. La llum ultraviolada no redueix ni fixa els nutrients. Els nutrients fixats a la biomassa d'algues, bacteris i zooplàncton s'alliberen novament i al seu lloc promouen el creixement d'algues filamentoses. La llum ultraviolada no deixa químics a l'aigua i no mata la vida fora del llum. Per tant, s’accepta l'ús en una situació excepcional d’interrupció del sistema biològic, i amb un ús temporal. (FLL, estàndards alemanys per a la planificació, construcció i manteniment de NSP i base per a diversos altres estàndards nacionals). El consum d'energia de les làmpades UV és relativament alt, de mitjana més alt que el consum total d’energía en una piscina biològica.
Coure: essencial per a la vida en molt petites quantitats, però ràpidament tòxic en concentracions més altes. La majoria dels eliminadors d'algues per a piscines i estanys són a base de coure. Es pot afegir com una sal (per exemple, CuSO4) o per electròlisi. El coure destrueix l'estructura de les algues, tant planctòniques com sèssils, per això també és efectiu contra les algues filamentoses. També mata molts bacteris i altres microorganismes a l'aigua i biofilm (filtre), cargols aquàtics, larves i peixos sensibles. El coure roman a l'aigua i s'acumula als sediments. En països amb una legislació més restrictiva, el coure està terminantment prohibit a les piscines públiques (tant naturals com químiques!). El coure no està autoritzat en un estany/piscina natural. Tot i això, les plantes riberenques altes són molt més resistents al coure, la qual cosa els permet ser utilitzades com a element decoratiu en estanys híbrids, donant-los l'aspecte visual d'un sistema biològic.
Plata: La plata, com el coure, és un metall pesat amb efectes letals en petits organismes. També s'utilitza en forma d'electròlisi. No tenen lloc a la depuració biològica.
Hidròlisi salina: Aquesta és la tècnica que s'utilitza a les "piscines d'aigua salada". Un camp elèctric crea "radicals" d'ions de clorur a partir de la sal dissolta a l'aigua. A voltatges més alts, la divisió de la molècula d'aigua fins i tot pot produir radicals d'oxigen i hidrogen. Els radicals són extremadament agressius amb totes les superfícies i maten ràpidament les petites formes de vida. El clorur reacciona amb el nitrogen (de la pell, els cabells, l'orina, tota la biomassa) i genera subproductes cancerígens com la tricloramina que s'acumula a l'aigua de la piscina.
Degut a que hi ha molta més biomassa reactiva i nitrogen present en una piscina híbrida que en una piscina desinfectada amb clor, això pot resultar en una producció encara més gran d'aquests perillosos subproductes! Absolutament prohibit per al tractament biològic de l'aigua.
Control de pH amb àcid clorhídric, com a la piscina d'aigua salada, per assegurar l'efecte de desinfecció.
Per tant, una “piscina híbrida” no és ni una NBS (solució basada en la natura) ni un estany de natació o una piscina natural. No obstant, tots els verins que es poden fer servir en una piscina híbrida són legals per a ús privat. Pel que fa al tractament de l'aigua, la piscina híbrida és molt similar a una piscina clàssica, tot i que l'aspecte es pot assemblar al d'un estany de natació biològic.
És completament erroni: vendre una piscina híbrida com a estany de natació/piscina natural! Això és rentat verd i competència deslleial.